COMPLETA EL FORMULARI I UNEIX-TE A LA NOSTRA NEWSLETTER

Seleccioneu una opció

  • Infantil

  • Primaria

  • Secundaria

  • Batxillerat

  • FP

  • Universitaria

  • Altra

Selecciona una de les nostres seus

Podeu escriure un títol, autor o ISBN. Si necessites cercar per gènere o matèria, pots fer-ho des dels filtres de catàleg. I, si no trobes el que busques o necessites un catàleg personalitzat, contacta amb nosaltres i t'ajudem!

No hem trobat cap llibre relacionat amb la teva cerca

Llibres

Autor

Molt més que llibres

La lectura més enllà de la lectura. Entrevista amb el Cristian Olivé

A Penguin Aula som molt afortunats. Ens encanta la nostra feina i, a més a més, tenim la sort de comptar amb els millors professionals que ens assessoren i ens inspiren cada dia. El Cristian Olivé és el nostre oracle de capçalera. Ha col·laborat en la creació de diverses guies de lectura per al nostre pla lector de l’ESO, amb activitats didàctiques molt creatives que vinculen la lectura amb l’experiència directa dels alumnes.

Foto: Miriam Rioja

El Cristian és filòleg, professor de Llengua i literatura a Secundària, autor de diversos llibres d’educació i quaderns d’escriptura per a joves i veu de referència a les xarxes per la seva feina fomentant la lectura en els adolescents. També escriu articles, fa formacions sobre metodologies actives i dona conferències, i ha col·laborat en algunes emissores de ràdio, com ara la SER. Avui xerrem amb ell sobre educació, adolescents i llibres.

Cristian, en el teu llibre Una educació rebel parles de transformar la societat des de l’educació. Explica’ns com entens tu aquesta transformació educativa i per què sembla tan difícil.

Cristian: Defenso una educació lligada a les necessitats i als interessos dels alumnes. És imprescindible que el que s’aprèn a l’aula serveixi per entendre el que ens envolta. És un exercici d’honestedat també per part nostra: no els ensenyem el que volem que sàpiguen, sinó el que esperen aprendre. La transformació educativa costa per diversos motius: per una banda, és falta de convenciment i, per l’altra (i no menys important), per les dificultats a les quals ens enfrontem. Podem canviar l’educació des de baix, però necessitem grans consensos també des de dalt.

Dius que es dona massa importància als continguts. Et sembla que s’anteposa aquesta transmissió d’informació a ensenyar a pensar…?

Cristian: Es continuen prioritzant els continguts en detriment de la persona. Hi podem abocar molts coneixements, però de què serveixen si no els saben aplicar? Els estudiants han d’aprendre fent i reflexionant sobre el que fan. No pot existir una cosa sense l’altra. A més a més, és imprescindible que aquest procés d’aprenentatge permeti un autoconeixement més elevat dels alumnes. Els hem d’animar a fer-se preguntes. No tant que responguin sempre el que els preguntem. S’han de plantejar qui són, com són i què volen ser.

Potser no som prou conscients que la capacitat crítica no és definida per la gràcia divina i que es pot cultivar des de l’escola i a casa. Com podem ajudar a cultivar el pensament crític dels joves?

Cristian: El pensament crític i també la creativitat s’ensenyen, es cultiven i s’adhereixen després d’un procés pausat i meditat. Des de les aules, podem fomentar el pensament crític derrocant les parets perquè entri la realitat. Els adolescents es mouen com un peix a l’aigua a l’entorn digital. Però es qüestionen com ho fan? Quins riscos té? A més a més, cal desafiar-los perquè no es conformin amb el que tenen davant i actuïn per transformar-ho quan faci falta.

Amb aquesta realitat del sistema educatiu que tenim, en què la paraula «currículum» té tant de pes, què podeu fer els docents per esquivar aquest —diguem-ne— guió establert i transformar igualment l’escola?

Cristian: Aposto per reptes que interpel·lin directament els estudiants. Que la seva veu estigui present. Fins i tot que puguem aprendre d’ells. La nostra tasca docent, a més d’ensenyar la disciplina, és continuar aprenent per donar la volta a l’entorn i que així el puguin veure amb una mirada diferent. Si volem transformar l’escola, hem d’oferir als estudiants l’oportunitat d’expressar-se. Que l’escola esdevingui el seu refugi és fonamental perquè hi vagin motivats. Les noves generacions creixen amb més sensibilitat pels temes socials. Des de les aules, per tant, els hem de donar espai per parlar-ne. No hi pot haver censures ni pors quan es tracta d’aconseguir una societat més justa i igualitària.

Ara ens agradaria centrar-nos en la lectura. Sabem que ets un gran lector i que fas tot el que sigui possible per despertar la curiositat dels teus alumnes i generar-los interès per la lectura. Ho aconsegueixes?

Cristian: Tant de bo pogués respondre que sí rotundament. Com a mínim, puc dir que m’hi deixo la pell. Que un alumne, al llarg del curs, trobi el seu llibre (el que no oblidarà mai) gairebé es converteix en una obsessió. Els intento acostar la lectura des de l’honestedat amb títols que els puguin remoure. Debatem si els temes que apareixen als clàssics encara són vigents. Arribo a classe amb el llibre que hi ha a la meva tauleta de nit i els en llegeixo un fragment que no em puc treure del cap. És a dir, els intento demostrar que la lectura és inherent a la meva personalitat.

I com es pot seduir a algú a qui no li agrada llegir?

Cristian: És un tema complex. Sovint em trobo alumnes que m’asseguren que no llegiran ni una línia perquè la lectura no els crida l’atenció. Els entenc, perquè quan tenia la seva edat em sentia igual d’allunyat dels llibres, malauradament. En aquests casos, hem de triar novel·les que els parlin de tu a tu i els remoguin. No es pot triar un títol per sempre i que les generacions d’estudiants vagin passant. Hem d’investigar quins llibres els poden agradar. A més de títols pròxims a ells, també és important que percebin que poden triar entre formats diferents. Per què no els atrapem amb un còmic, una novel·la gràfica o textos breus que no deixen indiferent a ningú?

«Llegir en l’entorn educatiu ha de servir per descobrir nous lectors…, no per perdre lectors pel camí. Deixar-los que llegeixin el que vulguin també és un exercici saludable».

Els marques lectures obligatòries? Penses que els provoca rebuig d’entrada o confien en la teva tria?

Cristian: Sempre dic que «lectura» i «obligatòria» són dos conceptes que no haurien d’anar junts mai. No es pot llegir per imposició. Llegir a l’entorn educatiu ha de servir per descobrir nous lectors, per donar-los a conèixer obres o autors i autores que han destacat al llarg de la història o per ampliar coneixements. No hauria de ser mai per perdre lectors pel camí. Deixar-los que llegeixin el que vulguin també és un exercici saludable. Fins i tot proposar-los una llista de títols variats perquè es puguin acostar al que els motivi més. Per no parlar dels controls de lectura… Encara no he conegut a ningú que hagi sabut del cert quants alumnes han llegit el llibre gràcies a un examen. En canvi, sí que sé de molts estudiants que han gaudit llegint un llibre i, en canvi, han estat sancionats per un examen mal resolt. És una experiència frustrada, en definitiva. Com si el procés personal de llegir es resumís en si s’ha fet bé o malament.

Dius que és una pena que la lectura s’associï únicament a l’assignatura de Llengua i literatura, i no hi podem estar més d’acord, perquè també ens sembla que és una eina transversal molt poderosa. És una pèrdua d’oportunitats… Com es pot trencar aquesta barrera?

Cristian: Llegir no és un monopoli de l’assignatura de Llengua i literatura. De la mateixa manera que comprendre un text i interpretar-lo és fonamental per a qualsevol camp, una novel·la conté sociologia, geografia, història, filosofia, ciència, tecnologia, art… El dia que un docent de qualsevol disciplina animi els seus estudiants a llegir una novel·la per ampliar coneixements, debatre o anar més enllà de les pàgines…, aquell dia deixaran d’existir les lectures obligatòries a Llengua i literatura.

Fas moltes activitats d’acompanyament lector vinculades al seu món i els seus interessos. Ho deuen agrair molt.

Cristian: La lectura més enllà de la lectura, en realitat. Demano als alumnes que traslladin la novel·la a un altre idioma. Alguns estudiants han elaborat un videojoc a partir de la trama d’un llibre, han creat comptes d’Instagram del protagonista de la història, han construït maquetes dels espais de la novel·la… Se l’han portat al seu terreny per, de fet, viure una experiència personal, memorable i carregada de creativitat.

Quin llibre recomanaries per treballar a l’ESO? Un que t’hagi funcionat de meravella a classe i que repetiries cada any?

Cristian: Reconec que la novel·la Invisible, d’Eloy Moreno, els impacta molt. És una història duríssima però necessària, i permet tractar a classe temes tan sensibles com l’assetjament escolar i l’autoestima.

Has aconseguit connectar molt bé amb les noves generacions perquè els tractes com a persones i no com a «projectes de persones». Aquesta és la clau?

Cristian: L’adolescència és una etapa complicada que sovint els adults volem oblidar. Acompanyar-los de prop, evitar el prejudici fàcil, escoltar-los, tenir-los en compte i donar-los eines per al dia a dia i per al futur han de formar part de la nostra pràctica docent i de qualsevol adult.

També has aconseguit connectar amb milers de professors com tu i inspirar-los. En els teus comptes d’Instagram, @xtianolive i @xtianolive.maslectura, comparteixes moltes idees per treballar les lectures a classe. És molt generós per part teva que comparteixis aquestes propostes. T’agrada generar comunitat entre docents?

Cristian: Sempre he pensat que per aprendre cal compartir. Quan comparteixes una idea que t’ha servit a classe, potser un altre docent l’adapta, la prova amb el seu grup i també li funciona. O et proposa millores. No he cregut mai en allò de tancar la porta de l’aula perquè ningú sàpiga què hi faig. Crear sinergies és bàsic perquè no ens quedem sempre al mateix lloc. Miro d’aplicar en el meu dia a dia laboral el mateix treball en equip que fomento entre els meus estudiants. El compte @xtianolive.maslectura és dels projectes que més alegries em regala.

Per cert, els teus alumnes et segueixen a les xarxes? Perquè hi ha una línia molt fina que és fàcil traspassar i no sé si ho veus com una cosa bona o dolenta

Cristian: Em segueixen, em segueixen… No em molesta, però els insisteixo que no em plantegin dubtes per allà. De totes maneres, a vegades traspassen algunes línies. El meu paper, en aquests casos, és recordar-los que el més adequat és que no parlem per Instagram. Tenim canals oficials reservats per comunicar-nos. O millor: que em comentin els dubtes en persona. Al final, amb aquest embolic, aprofito per explicar-los els registres i què és pertinent i què no ho és en algunes situacions. Oi que no parlaries amb el teu professor per Tinder? Doncs ja ho tens. La veritat és que s’ho prenen bé.

No sé si t’agrada que et diguin «profe rebel», però t’ho has guanyat a pols, no trobes? 😉

Cristian: No em molesta! Em fa gràcia i m’ho prenc com una floreta. Un profe rebel és més comú del que ens pensem. Els claustres estan plens de docents amb ganes d’acostar-se als alumnes; sense por a equivocar-se; amb la certesa de portar a l’aula temes com ara la igualtat, la tolerància i el respecte; amb la voluntat que els alumnes siguin més creatius, reflexionin sobre l’entorn i es coneguin a ells mateixos.

Fa l’efecte que t’encanta la teva feina. És així?

Cristian: No en sabria fer cap altra.

Cristian Olivé és autor de Profes rebels: El repte d’educar a partir de la realitat dels joves i Una educació rebel: El poder de transformar la societat, tots dos publicats per Rosa dels Vents en català i Grijalbo en castellà.

Deixa un comentari

Escriu el teu comentari

S'ha afegit un llibre a favorits

Accedeix al teu compte per desar-lo a favorits