Estrepsíades, un pagès ja vell, s’ha casat amb una dona de ciutat, procedent d’una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s’ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d’una nit d’insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l’escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l’art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L’aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d’assimilar res i l’únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries.

Una sàtira enginyosa del nou model d’educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l’època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,…