«Andròmina», «rai», «colla», «déu-n’hi-do», «coent», «petar», «cofoi», «patxoca», «nòmer», «somiatruites»… En aquest llibre hi trobareu més d’un centenar de mots d’aquesta mena. I què tenen en comú? Doncs que tots, per una raó o altra, són exclusius de la llengua catalana. I són únics perquè, si els cerquéssim en un diccionari bilingüe, ens costaria Déu i ajut trobar-ne la traducció a les altres llengües. Són allò que podríem anomenar «mots intraduïbles». Per aquest motiu no podem badar i cal que els preservem com un bé preuat.

A No val a badar hi trobareu exemples de tots aquests mots usats pels nostres escriptors, al costat d’explicacions sobre els significats, l’origen i l’evolució de cadascun, a més d’una munió de derivats, frases fetes i refranys. La sensació que us deixarà la lectura d’aquest llibre és que tenim una llengua rica i variada però, sobretot, que té recursos per a continuar creixent.