«Tot el que hi ha a les xarxes ens supera». Entrevista a l’autor Eloy Moreno

L’escriptor Eloy Moreno publica Xarxes, una distopia sobre els perills de les xarxes socials. Eloy és un dels autors més llegits als centres escolars d’Espanya. Les seves novel·les Invisible, Tierra i Contes per entendre el món i la col·lecció infantil «Contes per a contar entre dos» es troben a centenars de biblioteques d’escoles i instituts.

Xarxes, la seva novel·la que s’acaba de publicar, amplia l’univers d’Invisible i ens alerta sobre els perills de les xarxes socials. Si Invisible narrava una història valenta i emotiva d’assetjament escolar, Xarxes ens presenta un calidoscopi de vides que giren al voltant d’internet i de les xarxes socials, sense ser conscients dels perills que això comporta. Una distopia, potser no gaire llunyana, que obliga el lector a obrir els ulls i aixecar la vista del mòbil.

Avui parlem amb Eloy per saber què és el que el va empènyer a narrar aquesta història i com va ser, i també per fer un repàs de l’èxit d’Invisible, un dels llibres més llegits a les aules de secundària de tot Espanya en els darrers anys.

Eloy, abans que res, sabem que cada any es posen en contacte amb tu centenars de professors perquè facis una xerrada a la seva classe. Què ens pots explicar d’aquestes sessions amb l’alumnat?

Sí, la veritat és que faig més de cent trobades virtuals cada curs, i el més maco de tot plegat és poder observar com els alumnes han sentit els meus llibres, com els han viscut i s’han emocionat en llegir-los. A les sessions, normalment jo els parlo sobre el llibre i els explico secrets que no coneixen i després fem una entrevista.

Pel que fa a la teva nova novel·la, Xarxes no és exactament la segona part d’Invisible, perquè es pot llegir de manera aïllada, però sí que beu del seu univers i els seus personatges. Et va fer respecte tornar a obrir aquest món o, per contra, senties la necessitat de retrobar-te amb els seus protagonistes?

Per algun motiu, vaig pensar que la temàtica del nou llibre, que tracta de les xarxes socials, els mòbils, les aplicacions…, la podia continuar amb els mateixos personatges d’Invisible, i, de passada, aclarir molts temes que es queden oberts en el llibre. No t’imagines quantes vegades m’han dit que hauria de continuar la història d’Invisible.

Els personatges de Xarxes sembla que tenen por de la vida real. Si poguessis parlar amb la Betty o la Xaxa, què els diries?

No només els personatges del llibre. A la vida real hi ha moltes persones que se senten més còmodes interactuant amb els altres per correu electrònic, per xarxes o per WhatsApp que en persona. S’han acostumat a relacionar-se així. Potser hauríem de tornar una mica als orígens, a allò de quedar amb els amics senzillament per prendre un cafè i xerrar, sense mòbils pel mig.

La història que expliques és una distopia alarmant, però sembla que la societat s’hi aproxima irreparablement. Com es pot aturar aquest tren?

Ufff, no hi tinc resposta. Potser no es pot aturar. Com s’atura l’avenç de la tecnologia? Però potser el que sí que podríem fer és establir regles d’ús amb sentit comú. Espero que aquesta novel·la serveixi per a això, per reflexionar sobre tot el que se’ns ve a sobre, o tot el que ja és aquí.

Sembla que el ciberespai és molt més gran que qualsevol de nosaltres… És un missatge important per als joves, però també per als adults, que en som els màxims responsables, no trobes?

En realitat és així, tot el que hi ha a les xarxes ens supera. De fet, cada vegada hi ha més coses automatitzades, més aplicacions que substitueixen la nostra memòria, els nostres pensaments, les nostres decisions… També és més còmode així, per això ho hem adaptat tan de pressa.

«Potser hauríem de tornar una mica als orígens, a allò de quedar amb els amics senzillament per prendre un cafè i xerrar, sense mòbils pel mig».

Hi ha una frase del llibre molt potent, que diu: « El problema de cometre un error sense conseqüències és que, quan ho tornes a fer, ja no ho veus com un error». Quanta veritat s’hi amaga, en aquell silenci…

Sí, és una cosa que ens passa a tots. Quan estàs a punt de fer una cosa per primera vegada i sospites que és un error, ho fas amb dubtes. Però quan ja ho has fet i veus que no ha passat res, que no ha tingut conseqüències, sembla que deixa de ser un error. I això ens passa a tots en el món digital. Fins i tot als haters, que veuen que, encara que sovint insultin i amenacin els altres, gairebé mai no passa res.

Però no tot són ombres, també hi ha esperança i segones oportunitats. Per exemple, alguns personatges, com ara l’MM, sembla que han canviat i s’han reconciliat amb el món.

Sí, és clar, la gent canvia. Moltes vegades, els errors també ens serveixen per aprendre, i jo sempre he cregut en les segones oportunitats. Al final, tots cometem errors, i a vegades ho fem sent-ne conscients, però en la majoria dels casos els cometem per ignorància, sense maldat.

Els teus llibres estan narrats de manera senzilla i propera, però cada història és un tret directe al cor. Com s’aconsegueix, això?

Aquest va ser sempre un dels meus objectius: explicar coses profundes però amb textos senzills. Potser per aquest motiu els meus llibres no tenen edat. És molt maco veure pares i fills llegint el mateix llibre. Moltes vegades han vingut a les meves firmes tres lectors de la mateixa família però de tres generacions diferents. Al final, quan parles de sentiments, has de fer servir un llenguatge senzill que arribi al cor.

Has començat a rebre ja peticions de docents perquè vagis al seu centre a parlar de Xarxes?

Sí, tot just acabar el curs anterior ja vaig començat a rebre peticions per posar Xarxes com a lectura a centres per aquest curs.

Doncs sí, Xarxes ja s’està llegint a moltíssims centres de secundària i sembla imparable. La història bé que val la pena i té molt potencial per treballar-la a classe. Així que et donem la nostra sincera enhorabona i et desitgem molt èxit!