Activitats d’inici de curs 2025-26

No ens n’hem adonat i ja som al setembre una altra vegada. Curs nou, cares noves. Amb moltes ganes de començar projectes estimulants, però molt poc temps per preparar-los. Quines activitats podríem fer per arrencar el curs amb bon peu i conèixer millor els nostres alumnes? Com cada any, us proposo algunes idees que tenen com a objectiu desplegar la creativitat per explorar l’autoconeixement i cohesionar el grup classe. Tant de bo us resultin útils!

LA MOLT CATASTRÒFICA ANÈCDOTA FAMILIAR

La protagonista, Josephine, explica als pares les conseqüències catastròfiques que ha suposat la visita al zoo. De fet, el llibre comença així:

Aquesta nit m’han castigat sense postres. Per culpa del que ha passat al zoo. El pare s’ha llençat tot el sopar repetint-me:

—És que no pot ser, Joséphine! No pot ser!

La mare, en canvi, no obria la boca. Em llençava mirades de desaprovació. Al final es va limitar a dir:

—Demà anirem a l’hospital a veure com està. I, ara, menja’t les mongetes.

No m’agraden les mongetes, però em va semblar que no hi havia el forn per a pastes. Així que me les vaig cruspir sense dir ni piu. És el que es diu posar-se de perfil baix. Després la mare va decretar que em quedava sense postres. I això sí que em va fer pena perquè de postres hi havia pa de pessic de pastanaga, que és el meu pa de pessic favorit. Em van entrar ganes de plorar, però em vaig consolar pensant que segurament els compis de classe també els haurien castigat sense postres.

Després de l’incident del zoo, tots els pares van parlar per telèfon. Vaig sentir la mare empalmar una trucada amb una altra i repetir cada interlocutor:

—És un disbarat, un disbarat! Com ha pogut succeir una catàstrofe com aquesta?

No sé gaire bé què significa «disbarat», però, si té alguna cosa a veure amb trets, no pot ser res de bo.

Quan em vaig acabar les mongetes, vaig preguntar si podia aixecar-me de la taula, ja que estava castigada sense postres. Però la mare va dir que no, després se’n va anar a tallar una llesca del pa de pessic de pastanaga i me la va posar davant.

—Pots prendre pa de pessic si ens expliques el que ha passat avui al zoo.

Això es diu «xantatge», però em vaig mossegar la llengua. Vaig agafar la forquilla i vaig dividir la llesca de pa de pessic en vuit trossets.

Una catàstrofe mai no passa de bones a primeres: és el desenllaç d’una sèrie de sacsejades petites que gairebé no es noten però que, a poc a poc, es converteixen en un terratrèmol. El que havia passat avui al zoo també complia aquesta regla: era la traca final de diverses catàstrofes successives.

Els meus pares volien explicacions, però per explicar-ho tot calia explicar que la catastròfica visita al zoo va passar per culpa de la catastròfica funció de l’escola que va passar per culpa de la catastròfica Noel que va passar per culpa del catastròfic Santa Plas que va passar per culpa de la classe de seguretat viària catastròfica que va passar per culpa de la catastròfica classe de gimnàstica que va passar per culpa de la catastròfica presentació al saló d’actes que, al seu torn, va passar per culpa d’una catàstrofe inicial.

I potser caldria començar explicant aquesta primera catàstrofe.

I si els estudiants expliquessin una catastròfica anècdota familiar real o inventada? Podrien seguir els passos següents:

• Imaginar un record memorable viscut (i, sobretot, divertit) amb la resta de la família i narrar-ho en primera persona. Al llarg del text, poden descriure les personalitats o manies de cada membre de la família i també les pròpies.
• Per descomptat, la història pot basar-se en un esdeveniment real o se la poden inventar completament. L’objectiu és que sigui entretinguda i curiosa.
• Redactar un text d’unes 15 línies seguint les característiques pròpies d’una narració. Podeu acompanyar l’anècdota amb fotografies reals o il·lustracions.
• Per acabar, llegir totes les anècdotes a classe per compartir experiències i, sobretot, riure’s una mica.

CONSTRUCCIÓ DE PERSONATGES: EL TEU SKIN O EL TEU FUNKO

I si els estudiants es poguessin convertir en personatges de novel·la? Sens dubte, serien rodons i no plans, i podrien protagonitzar les aventures que volguessin. Els escriptors solen planificar abans de posar-se a escriure com seran els personatges de les seves històries. Intenten detallar la personalitat, els interessos i les manies de cadascú. També hi construeixen un univers familiar i un entorn d’amistats. I, sens dubte, s’imaginen com són físicament.

Per això, els estudiants hauran de respondre les preguntes següents:

• Com es defineixen, què els agrada i quines manies inconfessables tenen.
• Qui és la seva família i quines amistats formen part de la seva vida.
• Quins adjectius podrien emprar-se per descriure’s físicament.

El pas següent és el més creatiu i esbojarrat. I si fossin una figura de Funko o un skin de videojoc? Tant els funkos com els skins basats en personatges literaris o de pel·lícules tenen elements físics i de vestuari trets de la història on apareixen. Ara els hi toca crear els seus funkos o skins literaris!

Per realitzar l’activitat, podeu seguir els passos següents:

• Escriure en un document alguns aspectes de la seva personalitat, amb els punts forts i els febles, i el físic. També podeu detallar algunes de les seves aficions. El text ha de complir les característiques de la descripció.
• Elaborar, ja sigui per a la figura del Funko o per a l’skin, una imatge que tingui el seu propi aspecte i que inclogui algun element d’oci, ja sigui un llibre, una pilota de futbol o un pinzell per pintar.
• Si ho desitgen, poden elaborar manualment la figura del funko i introduir-la en una caixa com a les imatges anteriors. En el cas de l’skin, podeu crear el lobby o la interfície de la vostra habitació. Seria genial acabar l’activitat comentant tots els personatges de la classe.

ALTRES PROPOSTES

Si voleu conèixer altres propostes similars que us ajudin a conèixer millor el vostre alumnat, us convidem a repassar les idees que expliquem en altres articles del blog.

Si us animeu a aplicar-ne alguna a la vostra classe, deixeu els vostres comentaris a l’entrada, us llegeixo! I res, us desitjo un feliç curs a tots i totes!