Hi ha avis que tenen les butxaques plenes de petons, de caramels, d’històries i batalles. Hi ha avis que naveguen pels contes com a lloms d’una balena i altres avis matiners que s’aixequen abans que soni el despertador per portar als seus néts al col·legi a ritme de Cha-Cha-Cha.

Gairebé tots els avis van oblidar durant uns anys al nen que portaven dins per exercir de pares responsables, però els basta l’arribada del primer nét a la seva vida per tornar a la infància en un instant.

Els nens que galopem sobre els seus genolls o ens quedem adormits en les seves faldes, els que volem en un gronxador empès per un avi o vam aprendre a muntar amb bicicleta encoratjats pel seu «i tant que pots», podem tancar els ulls i recordar que quan ens estrenyien entre els seus braços estàvem fora de perill de qualsevol por o tristesa, quan ens abrigallaven en la seva abraçada ja estàvem a casa.