Edició en format digital: febrer del 2019Títol original: Ula y Hop van al cole© 2019, Eric Lilliput / Tormenta, pel textwww.tormenta.com© 2019, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.Travessera de Gràcia, 47-49. 08021 Barcelona© 2019, Anna Serra, per la traducció© 2019, Laia López, per les il·lustracionsDisseny: Penguin Random House Grupo Editorial ISBN ebook: 978-84-204-5174-9Conversió ebook: Newcomlab S.L.L.Penguin Random House Grupo Editorial està a favor de la protecció del copyright.El copyright estimula la creativitat, defensa la diversitat en l’àmbit de les idees i el coneixement,promou la lliure expressió i afavoreix una cultura viva. Gràcies per comprar una edició autoritzadad’aquest llibre i per respectar les lleis del copyright en no reproduir, escanejar ni distribuir cap part d’aquesta obra per cap mitjà sense permís. En fer-ho esteu donant suport als autors i permetent que PRHGE continuï publicant llibres per a tots els lectors.Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, http://www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.www.megustaleer.com
van a l’escolaDIMINUTS
i
ERIC LILLIPUTIl·lustracions de LAIA LÓPEZTraducció d’ANNA SERRA
El Hop s’estima molt els animals,i els animals l'estimen a ell. Si calla... és perquè trama alguna cosa!Va néixer a l’estiu.L’Ula recicla qualsevolcosa per fer els seus invents. És divertida i esbojarrada. Va néixer a l’estiu.El Borrissol és molt valenti viatja a tot arreu dalt d’un colom. Va néixer a l’hivern.
El Clip hi entén de tot (o això diu).Va néixer a la tardor. La Farigola és presumida i unamica rondinaire, però té bon cor. Va néixer a la primavera.
9Els diminuts vivien en una casa al mig de la ciutat, però no eren humans. Semblaven nens en miniatura... Cabien dins d’una mà!Els diminuts eren uns belluguets. L’Ula i el Hop eren els més entremaliats del món, però les seves trapelleries no eren pas diminutes... Eren gegantines!Aquell matí, l’Ula i el Hop es van despertar d’hora. Estaven en ple somni quan es va sentir un sorollet...
El
col·legi
misteriós
Capítol 1
10PIP-PIP-PIP-PIP-PIP-PIP…—Deixa’m dormir una estoneta més, Ula —va demanar el Hop, i es va girar cap a l’altra banda—. És molt d’hora!El soroll va continuar.PIP-PIP-PIP-PIP-PIP-PIP…—No soc jo, Hop —va respondre l’Ula i es va tapar el cap amb el mitjó que li feia de manta—. Segur que algun dels teus animals vol jugar. Quedar-se al llit no els va servir de res: el soroll va continuar…PIP-PIP-PIP-PIP-PIP-PIP…Era insuportable! Sonava com aquella vegada que l’Ula volia una flauta cap a l’altra banda—. És molt d’hora!