Després de la invasió d’Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l’edifici on el pare de l’Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l’agost de 1944.

En aquell lloc i en les més precàries condicions, l’Anne, una nena de tretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l’horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants.

L’Anne va morir al camp de Bergen-Belsen al març de 1945. El seu Diari no morirà mai.

Un testimoni únic sobre l’horror i la barbàrie nazi, i sobretot sobre els sentiments i les experiències viscudes per una nena jueva reclosa amb la seva família per fugir de l’Holocaust.

John F. Kennedy va dir…
«D’entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l’Anne Frank.»

John F. Kennedy va dir…
«D’entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l’Anne Frank.»