«A poc a poc, a mesura que els meus ulls s’acostumaven a la foscor, vaig poder observar com la suau llum de la lluna illuminava un homenet que s’havia collocat al meu costat, dret.
No deixava de mirar-me.
Segurament, si hagués estat la primera vegada, de l’ensurt m’hauria caigut a l’aigua, però qui era allí no era per a mi un desconegut.
Era el meu petit príncep.»













Valoraciones
No hay valoraciones aún.