La lectura més enllà de la lectura. Entrevista a Cristian Olivé

Cristian: Defenso una educació lligada a les necessitats i als interessos dels estudiants. És imprescindible que allò après a l’aula serveixi per entendre el que ens envolta. És un exercici d’honestedat també per part nostra: no els ensenyem el que volem que sàpiguen, sinó el que esperen aprendre. La transformació educativa costa per diverses raons: d’una banda, és manca de convenciment, i de l’altra (i no menys important), per les dificultats a què ens enfrontem. Podem canviar l’educació des de baix, però també necessitem grans consensos des de dalt.

Cristian: Se segueixen prioritzant els continguts en detriment de la persona. Podem abocar molts coneixements, però de què serveixen si no els saben aplicar? Els estudiants han d’aprendre fent i reflexionar sobre allò que fan. No pot existir una cosa sense l’altra. A més, és imprescindible que aquest procés d’aprenentatge permeti un autoconeixement més gran dels estudiants. Hem d’animar els estudiants a fer preguntes. No tant que responguin sempre allò que els preguntem. Han de plantejar-se qui són, com són i què volen ser.

Cristian: El pensament crític així com la creativitat s’ensenyen, es cultiven i s’adhereixen després d’un procés pausat i meditat. Des de les aules, podem fomentar el pensament crític enderrocant les parets perquè la realitat entri. Els adolescents es mouen com a peix a l’aigua per l’entorn digital. Però, es qüestionen com ho fan? Quins són els riscos? A més, cal desafiar-los perquè no es conformin amb allò que tenen davant i que actuïn per transformar-ho quan sigui necessari.

Cristian: Aposto per reptes que interpel·lin directament els estudiants. Que la seva veu sigui present. Fins i tot que en puguem aprendre. La nostra tasca docent, a més d’ensenyar la disciplina, és continuar aprenent per capgirar l’entorn i així ho puguin veure amb una mirada diferent. Si volem transformar l’escola, cal oferir als estudiants l’oportunitat d’expressar-se. Que l’escola es converteixi en el refugi és fonamental perquè vagin motivats. Les noves generacions creixen amb més sensibilitat quant a temes socials. Des de les aules, per tant, els hem de donar l’espai per parlar-ne. No hi pot haver censures ni temors quan es tracta d’aconseguir una societat més justa i igualitària.

Cristian: Tant de bo respondre que sí amb rotunditat. Almenys puc dir que em deixo la pell en aquesta tasca. Que un alumne, al llarg del curs, trobi el seu llibre (aquell que no oblidarà mai) es torna gairebé una obsessió. Intento acostar-los la lectura des de l’honestedat amb títols que els puguin remoure. Debatem sobre si els temes que apareixen als clàssics segueixen encara vigents. Arribo a classe amb el llibre que hi ha a la meva tauleta de nit i els llegeixo un fragment que no em puc treure del cap. Intento, al capdavall, demostrar-los que la lectura és inherent a la meva personalitat.

Cristian: És un tema complex. Sovint em trobo amb alumnes que m’asseguren que no es llegiran ni una línia perquè la lectura no els crida l’atenció. Els entenc perquè a la seva edat em sentia igual d’allunyat dels llibres, per desgràcia. En aquests casos, hem d’escollir novel·les que els parlin de tu a tu i els remoguin. No val triar un títol per sempre i que les generacions d’estudiants vagin passant. Hem d’investigar quins llibres els poden agradar. A més de títols propers, també és important que percebin que poden escollir entre diferents formats. Per què no atrapar-los amb un còmic, una novel·la gràfica o textos breus que no deixen indiferent ningú?

Cristian: Sempre dic que ‘lectura’ i ‘obligatòria’ són dos conceptes que mai haurien d’anar alhora. Llegir no pot ser per imposició. Llegir a l’entorn educatiu ha de servir per descobrir nous lectors, per donar-los a conèixer obres o autors/autores que han destacat al llarg de la història o per ampliar coneixements. Mai no hauria de ser per perdre lectors pel camí. Deixar-los que llegeixin el que vulgui també és un exercici saludable. Fins i tot proposar-los un llistat de títols variats perquè puguin acostar-se al que més els motivi. I per no parlar dels controls de lectura… Encara no he conegut ningú que hagi sabut del cert quants estudiants s’han llegit el llibre gràcies a un examen. En canvi, sí que sé de molts estudiants que han gaudit llegint un llibre i, tot i això, han estat sancionats per un examen mal resolt. Experiència frustrada, en definitiva. Com si el procés personal de llegir es resumís si s’ha fet bé o malament.

Cristian: Llegir no és monopoli de l’assignatura de Llengua i Literatura. De la mateixa manera que comprendre un text i interpretar-lo és fonamental per a qualsevol camp, una novel·la conté sociologia, geografia, història, filosofia, ciència, tecnologia, art… El dia que un docent de qualsevol disciplina animi els seus estudiants a llegir una novel·la per ampliar coneixements, debatre o anar més enllà de les pàgines… aquell dia deixaran d’existir les lectures obligatòries.

Cristian: La lectura més enllà de la lectura, en realitat. Demano als meus estudiants que traslladin la novel·la a un altre llenguatge. Alguns estudiants han elaborat un joc vídeo a partir de la trama d’un llibre; han creat comptes d’Instagram del protagonista de la història; han construït maquetes dels espais de la novel·la… Se l’han endut al seu terreny per viure una experiència personal, memorable i carregada de creativitat.

Cristian: Reconec que la novel·la Invisible d’Eloy Moreno els arriba al més profund. És una història duríssima però necessària, i em permet tractar a classe temes tan sensibles com l’assetjament escolar i l’autoestima.

Cristian: Ser adolescent és una etapa complicada que sovint els adults volem oblidar. Acompanyar-los de prop, evitar el prejudici fàcil, escoltar-los, tenir-los en compte i donar-los eines per al dia a dia i el futur han de formar part de la nostra pràctica docent i de qualsevol adult.

Cristian: Sempre he cregut que per aprendre cal compartir. Quan comparteixes una idea que t’ha servit a classe, potser un altre docent l’adapta, la prova amb el grup i també li funciona. O et proposa millores. No he cregut mai en allò de tancar la porta d’una aula perquè ningú sàpiga què faig a l’interior. Crear sinergies és bàsic per no quedar-nos sempre al mateix lloc. Intento aplicar al meu dia a dia laboral el mateix treball en equip que fomento entre els meus estudiants. El compte @xtianolive.maslectura és dels projectes que més alegries em regala.

Cristian: Em segueixen, em segueixen… No em molesta, però els insisteixo que no em plantegin dubtes des d’allà. De tota manera, de vegades creuen algunes línies. El meu paper, en aquests casos, és recordar-los que el que és adequat no és que parlem per Instagram. Tenim canals oficials reservats per fer-ho. O millor: que em comentin els dubtes en persona. Al final, amb aquest embolic, aprofito per explicar-los els registres i allò pertinent o no d’algunes situacions. Oi que no parlaries al teu professor a través Tinder? Doncs això. La veritat és que s’ho prenen bé.

Cristian: No em molesta! Em fa gràcia i me’l prenc com una floreta. Un profe rebel és més comú del que ens pensem. Els claustres estan plens de docents amb ganes d’acostar-se als alumnes, sense por d’equivocar-se, amb la certesa de portar a l’aula temes com ara la igualtat, la tolerància i el respecte, amb la voluntat que els estudiants siguin més creatius, reflexionin sobre l’entorn i es coneguin a ells mateixos.

Cristian: No sabria fer-ne un altre.